Història d'un navegant entre records

lunes, 29 de abril de 2013

Cau la gelor al carrer,
mandrós, vaig obrir els ulls a la malenconia,
i els records van inundar l'estància,
van aparèixer polps gegants que em cercaven,
i jo, amagat sota la taula del menjador,
vaig romandre en silenci,
mentre el nivell de records augmentava.

De sobte, vaig poder botar dintre un vaixell,
vaig posar-me el barret de capità,
vaig prendre el timó i virarem cap a dreta,
la brúixola marcava el rumb a seguir,
però un dels polps havia ferit de mort el vaixell,
i poc a poc, els records el feien més pesat;
vaig haver d'abandonar-lo.

I mentre nadava ofegant-me,
vaig avistar uns senyors estranys,
anaven dintre un submarí,
i sense saber com, estava amb ells, a cobert,
i mentre notava que m'enfonsava poc a poc dintre aquell monstre metàl·lic,
a cada segon,
em sentia a casa,
no hi havia temor.

Encara que allò era trist, estava segur,
encara que no estaves, et sentia,
encara que potser mai vindries,
et notava dintre meu,
i de sobte,
sense adonar-me'n,
la marea de records es trobava dintre el submarí,
els senyors estranys em malïen,
i els records, de nou,
m'ofegaven,
i l'última llum, moria.

D.B.