Escolta.

domingo, 17 de febrero de 2013

Amolla l'aire, relaxa't vora la mar,
fes-te lleuger, suau,
vòla cap a l'horitzó llunyà,
no penses més allò què perds,
pensa allò què has guanyat.

I entre pensament i pensament,
apareix el teu rostre,
els teus ulls,
les nostres cares juntes,
i és difícil mantenir el vòl,
i caus, altra nit.

Caus en l'oníria, en l'insòmnia,
els bategs del còr s'acceleren,
les llàgrimes comencen a brollar,
i es mulla el silenci de rancor,
d'odi al monstre.

Una paraula teua em torna boig,
tanque els ulls,
pense que estas ací, al meu costat,
et done la mà i remonte el vòl...

D.B.

0 comentarios: